seu electrònica

Tràmits

AntenaCaro

biblioteca

Bloc de l'Alcalde

Lear i les Terres de l'Ebre

Categoria principal o arrel: Blocs Roquetes Categoria: Bloc de l'Alcalde
Publicat el Dimarts, 15 Desembre 2009

Desprès de la desaparició temporal d’aquest bloc a causa de “l’atac” informàtic  que la  Web municipal va rebre, i en espera de solucionar els problemes que ens ha ocasionat, continuo adreçant-me a vosaltres per tal de donar l’opinió sobre els fets que, en cada moment, considero de més transcendència.

Avui em referiré a les més de cinc-centes persones, treballadors i treballadores, que es quedaran sense feina ara que Lear tanca la seva planta de Roquetes. Homes i dones que veuran reduïda la seva economia familiar en uns moments en què la conjuntura econòmica no és gens favorable a la creació de nous llocs de treball.

És així a tot Catalunya. Ho sabem. Però també sabem que el tancament d’una empresa de la magnitud de Lear a les Terres de l’Ebre pot comportar un impacte econòmic i social per al territori més gran que el que podria significar si passés a l’àrea de Barcelona. Números canten. Aquí som quatre gats, si comparem la demografia d’una zona i l’altra. I el que no pot ser és que, de quatre gats, dos es quedin sense feina. Per això cal que aquesta greu problemàtica que estem patint a casa nostra sigui assumida pels poders polítics de la capital catalana i de l’estat.

No és només un problema de les cinc-centes i escaig persones que treballen a la planta de Lear. Ni tan sols el dels seus familiars i amics. És un problema de tots i de totes; un problema que ha d’assumir el Govern de la Generalitat ja que es tracta d’un tema d’abast nacional. Però també el Govern de l’Estat en té responsabilitats, si més no, pel retard en l’execució de les infraestructures de la seva competència i que, any rere any es retarden, o es degraden paulatinament.

El sentiment d’abandonament de la població ebrenca ve de lluny, i no ens hem queixat mai debades. L’avenç, les infraestructures, les indústries... s’han quedat, moltes vegades, més enllà del coll de Balaguer, o des de l’Estat s’aturen o es desvien cap a Castelló. Sempre en benefici de les capitals, on viu la majoria de la població. Alguns polítics han dit, més d’una vegada, que a casa nostra només sabem dir que no. I no és cert. Sabem dir que no a l’espoliació continuada a la què s’ha sotmès les Terres de l’Ebre de manera històrica, però sabem dir que sí a les oportunitats quan  aquestes ens arriben.

Ja és hora que se’ns miri com el que som: ciutadans i ciutadanes de primera línia, no els pobrets de les comarques de l’Ebre. Necessitem un gest, però un gest amb contingut, no només paraules. El sector productiu de les Terres de l’Ebre està en crisi (indústria, comerç, agricultura...) i ens cal una injecció d’oportunitats laborals i econòmiques. I també ens cal que, d’una vegada per totes, la solidaritat que tant ens han demanat vagi en les dues direccions; que aquí també la necessitem, i també som Catalunya.


El vostre alcalde.

Més articles...